Després de dos incidents seguits amb personal de l’empresa privada (i d’entitats de renom) el primer que m’ha vingut al cap és que avui era el dia de la conjura dels imbècils. Quan he recapacitat i m’ho he mirat amb ulls diferents, no des de la perspectiva de la pública sinó de l’empresa privada, he vist que potser no, potser és que a aquestes dues persones, la seva empresa els dóna més feina de la que poden assumir i per això la fan malament, que per això s’equivoquen, que per això no saben del què estan parlant quan resolen un assumpte. Un element de recapacitació me l’ha donat sense saber-ho la senyora de la neteja d’on treballo a l’explicar-me que el marit encara no ha cobrat la nòmina del mes passat, però que no vol dir res per por que l’acomiadin. M’ha comentat també que el propietari de l’empresa s’ha comprat un cotxe nou de molts mils d’euros, però que no paga els treballadors i treballadores...
Aquí hem arribat... aquí: al punt del capitalisme més sagnant. A la privada, no es pot dir: no puc assumir més tasques! i es fa la feina mal feta i es cometen errors que paga el client. A la pública...bé a la pública millor en parlem un altra dia.
Avui una Universitat catalana on line que cada dia penja la “frase del dia” ha penjat una frase de Balzac que diu: “el secret de la fortuna no és el treball sinó l’explotació del treball dels altres”. Francament m’ha semblat molt poc edificant per una Universitat fer aquesta mena d’apologia (ja he cursat l’oportuna queixa) però vist el viscut durant el dia: tremendament realista!
Visquen els somiadors i somiadores per un món millor!!!!!!!!!!
miércoles, 9 de diciembre de 2009
domingo, 15 de noviembre de 2009
Cortines de fum per amagar allò important?
...I si vaig pel carrer i un polític em diu hola i jo treballo a l’administració: el polític és corrupte?
On és el límit?. Sóc patrona d’una Fundació i n’assessoro jurídicament (òbviament de forma gratuïta una altra) i col•laboro altruistament en molts altres projectes de caire associatiu. La meva mare, que pobra dóna ja és gran, l’altra dia em preguntava: nena, ets funcionaria, si l’administració on treballes dona una subvenció (sense contravenir cap principi de la llei de subvencions) a la fundació de la que ets patrona, o a alguna de les entitats amb les que col•labores, algú serà corrupte? Aquesta pregunta em va fer pensar molt.
Totes les fundacions i totes les subvencions han d’estar sota sospita perquè hi ha un Sr. Millet? Tots els funcionaris o els polítics han d’estar sota sospita perquè hi ha persones (polítics i funcionaris) que són deshonestos o diguem-ho clar: corruptes? No serà que a les entitats i a les persones veritablement corruptes ja els va bé que els i les ciutadanes pensin que tots són iguals i així amagar-se darrera una cortina de fum molt i molt espessa: ...si tots ho són...
I els ciutadans i ciutadanes: com som?. Qui d’aquest país no ha demanant mai un favor quan ha tingut un familiar ingressat en un hospital (que si us plau no tingués un veí d’habitació conflictiu, que si us plau l’intervinguessin aviat perquè sinó s’hi quedava...). Qui d’aquest país (i jo, com que ho he fet per sistema, n’estic molt cofoia) ha fet retornar els “regals” que pels voltants de Nadal terceres persones que no eren dins el seu cercle d’amics li feien: la concessionària de... Tant pròbits som els ciutadans i ciutadanes?
Els i les mestres, sí els i les mestres, ostres! quin col•lectiu! ...acostumen a rebre regals d’alguns pares, i els metges, ostres un altra col.lectiu!!!! però... són per això comparables al Sr. Camps?
Si us plau no agafem la figa pel capoll (“no saquemos las cosas de quicio” que dirien els castellans) ni la mestra del poble d’Arlessim per acceptar una colònia pel seu aniversari és igual que el Sr. Camps de Valencia. Ni tots els polítics són iguals, ni totes les dones som iguals, ni tots els joves són iguals, ni tots els metges són iguals, ni tots...
Si us plau: desterrem d’un cop la paraula TOTS, ja que només ens porta a amagar els veritables culpables del deteriorament del nostre sistema democràtic.
És què el Sr. Camps representa tots els polítics del món mundial? És què el Sr. Millet representa totes les fundacions catalanes i el seu abnegat esforç per portar endavant causes que d’altres no pilotaven (ja se sap que a la dreta certs projectes mai l’hi han interessat)?
Doncs no, no representen res més que les seves pròpies misèries i per amagar-les culpabilitzen els col•lectius.
On és el límit?. Sóc patrona d’una Fundació i n’assessoro jurídicament (òbviament de forma gratuïta una altra) i col•laboro altruistament en molts altres projectes de caire associatiu. La meva mare, que pobra dóna ja és gran, l’altra dia em preguntava: nena, ets funcionaria, si l’administració on treballes dona una subvenció (sense contravenir cap principi de la llei de subvencions) a la fundació de la que ets patrona, o a alguna de les entitats amb les que col•labores, algú serà corrupte? Aquesta pregunta em va fer pensar molt.
Totes les fundacions i totes les subvencions han d’estar sota sospita perquè hi ha un Sr. Millet? Tots els funcionaris o els polítics han d’estar sota sospita perquè hi ha persones (polítics i funcionaris) que són deshonestos o diguem-ho clar: corruptes? No serà que a les entitats i a les persones veritablement corruptes ja els va bé que els i les ciutadanes pensin que tots són iguals i així amagar-se darrera una cortina de fum molt i molt espessa: ...si tots ho són...
I els ciutadans i ciutadanes: com som?. Qui d’aquest país no ha demanant mai un favor quan ha tingut un familiar ingressat en un hospital (que si us plau no tingués un veí d’habitació conflictiu, que si us plau l’intervinguessin aviat perquè sinó s’hi quedava...). Qui d’aquest país (i jo, com que ho he fet per sistema, n’estic molt cofoia) ha fet retornar els “regals” que pels voltants de Nadal terceres persones que no eren dins el seu cercle d’amics li feien: la concessionària de... Tant pròbits som els ciutadans i ciutadanes?
Els i les mestres, sí els i les mestres, ostres! quin col•lectiu! ...acostumen a rebre regals d’alguns pares, i els metges, ostres un altra col.lectiu!!!! però... són per això comparables al Sr. Camps?
Si us plau no agafem la figa pel capoll (“no saquemos las cosas de quicio” que dirien els castellans) ni la mestra del poble d’Arlessim per acceptar una colònia pel seu aniversari és igual que el Sr. Camps de Valencia. Ni tots els polítics són iguals, ni totes les dones som iguals, ni tots els joves són iguals, ni tots els metges són iguals, ni tots...
Si us plau: desterrem d’un cop la paraula TOTS, ja que només ens porta a amagar els veritables culpables del deteriorament del nostre sistema democràtic.
És què el Sr. Camps representa tots els polítics del món mundial? És què el Sr. Millet representa totes les fundacions catalanes i el seu abnegat esforç per portar endavant causes que d’altres no pilotaven (ja se sap que a la dreta certs projectes mai l’hi han interessat)?
Doncs no, no representen res més que les seves pròpies misèries i per amagar-les culpabilitzen els col•lectius.
martes, 27 de octubre de 2009
CONTRA LA CORRUPCIÓ : BISTURÍ!!!!!
CONTRA LA CORRUPCIÓ : BISTURÍ!!!!!
Vivim en un país que necessita canvis. Varem passar en el seu dia d’una dictadura a una democràcia, ara hem de passar d’una democràcia de segona a una de primera, i passarem a ser una democràcia de primera el dia que els ciutadans i ciutadanes comencem a comportar-nos amb probitat i aquesta mateixa probitat la exigim dels nostres governants, de tots i cadascun d’ells. El dia que anem a votar a les urnes no perquè ens hem enfadat amb algú i per això el votem en contra, sinó perquè tenim unes preferències clares i votem per elles. El dia que tinguem una justícia que s’apliqui amb rigor. El dia que donem més valor a la “meritocràcia” que a la “amigocràcia”. El dia que anem a l'hospital i no ens haguem saltat la llista d'espera perquè tenim una amiga treballant a l'hospital.
Al meu entendre en són els principals esculls, entre d'altres, els següents:
Unes regles del joc democràtic establertes per unes corts no democràtiques, moltes de les lleis que regulen el joc electoral justament no han estat aprovades per les Corts democràtiques sinó per les post-franquistes.
Alguns dels fills de la democràcia, és a dir aquells que ja varen néixer en aquesta etapa es veuen constrets a viure (o viuen) de la generació dels seus pares: desenganyats de (o còmodes amb) tot plegat no batallen per canviar les coses. No tots perquè afortunadament no tots els joves són iguals. Ho dic amb coneixement de causa. Molts d’ells i d’elles treballen contínuament en la millora de la qualitat d’aquesta democràcia.
Alguns jutges i magistrats estan més ocupats fent conferències i assessoraments varis que dedicant-se en cos i ànima a la instrucció i persecució del delictes i la corrupció. No tots, perquè no tots els jutges i magistrats són iguals i parlo per notorietat, molts d’ells són persones treballadores i honestes que implicats en la seva tasca porten a terme una gran labor.
La intervenció dels poders polítics en els mitjans de comunicació i que alguns periodistes és limiten a reproduir les notes de premsa sectàries d’un grup d’interessos enlloc d’investigar els fets i qüestionar allò que calgui. Afortunadament, no tots, perquè no tots són iguals, i així ens ho venen demostrant.
Malgrat aquests esculls crec que som més els que actuem amb honestedat, que som rectes en el obrar i tenim integritat de consciència que els corruptes, ara, això sí, com diu un preuat professor meu: contra la corrupció bisturí! El millor remei per una democràcia sana és llençar les pomes podrides del cistell.
Vivim en un país que necessita canvis. Varem passar en el seu dia d’una dictadura a una democràcia, ara hem de passar d’una democràcia de segona a una de primera, i passarem a ser una democràcia de primera el dia que els ciutadans i ciutadanes comencem a comportar-nos amb probitat i aquesta mateixa probitat la exigim dels nostres governants, de tots i cadascun d’ells. El dia que anem a votar a les urnes no perquè ens hem enfadat amb algú i per això el votem en contra, sinó perquè tenim unes preferències clares i votem per elles. El dia que tinguem una justícia que s’apliqui amb rigor. El dia que donem més valor a la “meritocràcia” que a la “amigocràcia”. El dia que anem a l'hospital i no ens haguem saltat la llista d'espera perquè tenim una amiga treballant a l'hospital.
Al meu entendre en són els principals esculls, entre d'altres, els següents:
Unes regles del joc democràtic establertes per unes corts no democràtiques, moltes de les lleis que regulen el joc electoral justament no han estat aprovades per les Corts democràtiques sinó per les post-franquistes.
Alguns dels fills de la democràcia, és a dir aquells que ja varen néixer en aquesta etapa es veuen constrets a viure (o viuen) de la generació dels seus pares: desenganyats de (o còmodes amb) tot plegat no batallen per canviar les coses. No tots perquè afortunadament no tots els joves són iguals. Ho dic amb coneixement de causa. Molts d’ells i d’elles treballen contínuament en la millora de la qualitat d’aquesta democràcia.
Alguns jutges i magistrats estan més ocupats fent conferències i assessoraments varis que dedicant-se en cos i ànima a la instrucció i persecució del delictes i la corrupció. No tots, perquè no tots els jutges i magistrats són iguals i parlo per notorietat, molts d’ells són persones treballadores i honestes que implicats en la seva tasca porten a terme una gran labor.
La intervenció dels poders polítics en els mitjans de comunicació i que alguns periodistes és limiten a reproduir les notes de premsa sectàries d’un grup d’interessos enlloc d’investigar els fets i qüestionar allò que calgui. Afortunadament, no tots, perquè no tots són iguals, i així ens ho venen demostrant.
Malgrat aquests esculls crec que som més els que actuem amb honestedat, que som rectes en el obrar i tenim integritat de consciència que els corruptes, ara, això sí, com diu un preuat professor meu: contra la corrupció bisturí! El millor remei per una democràcia sana és llençar les pomes podrides del cistell.
lunes, 26 de octubre de 2009
No ens han d'emmudir!!!!
Qualsevol persona i sempre des del respecte pot emetre les seves crítiques a qualsevol institució, empresa, etc. Si no entenem això no hem entés que sóm en una democàcia.
Que l'administració o l'empresa "Pepito" ens pàgui un sou per unes hores de la nostra tasca no ens emmudeix, no ens ha d'emmudir: Està demostrat la dreta vol muts!...
Us commino a tots i totes a deixar de ser muts fóra del nostre horari laboral, utilitzant els nostres mitjans (no els de l'empresa o administració que ens paga el salari). I emprant els nostres propis mitjans generem una revolució democràtica opinant primer i anant a votar després!
Exercim els nostres drets ja!!!!!!!! Tots hem de tenir opinió i tots ens mereixem tenir els mitjans òptims per fer-nos una opinió sobre els temes que ens envolten. No ens deixem anar, no defugim la nostra responsabilitat, no deixem que es perpetuin aquests costums com el de: cobra i calla...
No deixem que tot vagi a parar en el mateix cistell perquè no s'hi val!
Que l'administració o l'empresa "Pepito" ens pàgui un sou per unes hores de la nostra tasca no ens emmudeix, no ens ha d'emmudir: Està demostrat la dreta vol muts!...
Us commino a tots i totes a deixar de ser muts fóra del nostre horari laboral, utilitzant els nostres mitjans (no els de l'empresa o administració que ens paga el salari). I emprant els nostres propis mitjans generem una revolució democràtica opinant primer i anant a votar després!
Exercim els nostres drets ja!!!!!!!! Tots hem de tenir opinió i tots ens mereixem tenir els mitjans òptims per fer-nos una opinió sobre els temes que ens envolten. No ens deixem anar, no defugim la nostra responsabilitat, no deixem que es perpetuin aquests costums com el de: cobra i calla...
No deixem que tot vagi a parar en el mateix cistell perquè no s'hi val!
jueves, 22 de octubre de 2009
És el mateix dir que en una caixa no hi he vist cap rellotge, que dir que no he mirat el contingut de la caixa i per tant no sé ni puc saber si hi ha
És el mateix dir que en una caixa no hi he vist cap rellotge, que dir que no he mirat el contingut de la caixa i per tant no sé ni puc saber si hi ha el rellotge?
Per a mi no, encara que com també li diuen a una amiga meva, em fixo massa en el que diu la gent. Per a d’altres, alguns dels quals, sense cap pudor, exerceixen de fedataris públics, sembla ser que és el mateix.
En el meu Ajuntament d’Arlessim al senyor secretari no li fa cap vergonya dir que en la caixa no hi ha cap rellotge quan ni tant sols ha obert la caixa del rellotge (perquè com que sempre ha manat molt en tots els governs de dretes va a treballar quan vol i ni tant sols s’ocupa de mirar què hi ha a cada caixa tot i ser la seva responsabilitat...).
La que sí que ha obert el senyor secretari, de caixa, és la dels trons, ja que amb tota la impunitat del món ha permès que un determinat grup polític pogués manifestar que el rellotge no hi era, que li han posat després...
Aquest i d’altres fets em porten a creure que en veritat, en alguns indrets petits on sempre ha governat la dreta, no som un país democràtic. Som clients d’una administració de la qual ens beneficiem i per tant ens és ben igual si és o no honesta. No actuem com a ciutadans i ciutadanes, actuem com a “siervos”, traslladem tota la nostra responsabilitat política al govern, hem fet el que O'Donnell anomena democracia delegativa.
Per a mi no, encara que com també li diuen a una amiga meva, em fixo massa en el que diu la gent. Per a d’altres, alguns dels quals, sense cap pudor, exerceixen de fedataris públics, sembla ser que és el mateix.
En el meu Ajuntament d’Arlessim al senyor secretari no li fa cap vergonya dir que en la caixa no hi ha cap rellotge quan ni tant sols ha obert la caixa del rellotge (perquè com que sempre ha manat molt en tots els governs de dretes va a treballar quan vol i ni tant sols s’ocupa de mirar què hi ha a cada caixa tot i ser la seva responsabilitat...).
La que sí que ha obert el senyor secretari, de caixa, és la dels trons, ja que amb tota la impunitat del món ha permès que un determinat grup polític pogués manifestar que el rellotge no hi era, que li han posat després...
Aquest i d’altres fets em porten a creure que en veritat, en alguns indrets petits on sempre ha governat la dreta, no som un país democràtic. Som clients d’una administració de la qual ens beneficiem i per tant ens és ben igual si és o no honesta. No actuem com a ciutadans i ciutadanes, actuem com a “siervos”, traslladem tota la nostra responsabilitat política al govern, hem fet el que O'Donnell anomena democracia delegativa.
Així, en front l’universalisme característic d’un sistema democràtic en alguns pobles, com Arlessim, que a base de governar sempre les dretes no han viscut la transició democràtica, s’imposa l’arbitrarietat, el favoritisme, la discrecionalitat, l’incompliment de la legalitat i una gran escletxa entre l’aparent respecte ritual per les regles formals i la seva cínica vulneració informal. Enfront la separació entre allò públic i allò privat: tot és el pati de casa, la meva empresa, el meu ajuntament que per això sóc l’alcalde: patrimonialització del poder, corrupció política i connivència d’interessos espuris. Cabdillisme, populisme demagògic, impunitat dels governants i paternalisme arbitrari.
La manca d’institucionalització democràtica en algunes contrades governades per la dreta a l’Espanya franquista i postfranquista em porta a entendre a un amic quan diu que la gent d’Arlessim: al cap i a la fi prefereix un alcalde corrupte que li tregui la multa de trànsit que a un alcalde que li fa pagar la multa de trànsit però construeix un centre de dia per les persones amb necessitats... que trist!, però afortunadament al camp de Tarragona no tots els municipis són iguals...
lunes, 5 de octubre de 2009
article de Teresa Forcades sobre la Grip A
UNA REFLEXIÓN Y UNA PROPUESTA EN RELACIÓN A LA NUEVA GRIPE
16 septiembre 2009
Teresa Forcades i Vila, médica, doctora en salud pública
Este documento es una traducción del original catalán que puede encontrarse en el bloc de Teresa Forcades en www.catalunyareligio.cat
1. DATOS CIENTÍFICOS
Los dos primeros casos conocidos de la nueva gripe (virus A/H1N1 cepa S-OIV) se diagnosticaron en California (EEUU) el día 17 de abril de 2009 1
La nueva gripe no es nueva porque sea del tipo A, ni tampoco porque sea del subtipo H1N1: la epidemia de gripe de 1918 fue del tipo A/H1N1 y desde 1977 los virus A/H1N1 forman parte de la temporada de gripe de cada año 2; lo único que es nuevo es la cepa S-OIV 3 4
Un 33% de las personas mayores de 60 años parecen tener inmunidad para el virus de la nueva gripe 5
Desde su inicio hasta el 15 de septiembre del 2009, han muerto de esta gripe 137 personas en Europa y 3.559 en todo el mundo 6; hay que tener en cuenta que cada año mueren en Europa entre 40.000 y 220.000 personas a causa de la gripe 7
Tal y como han manifestado públicamente reconocidos profesionales de la salud – entre ellos el Dr. Bernard Debré (miembro del comité nacional de ética de Francia) y el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (presidente de la asociación de colegios de médicos del Estado Español) – , los datos obtenidos de la temporada de gripe que ya han pasado los países del hemisferio sur, demuestran que la tasa de mortalidad y de complicaciones de la nueva gripe es inferior a la de la gripe de cada año 8
2. IRREGULARIDADES QUE HAY QUE EXPLICAR
A finales de enero del 2009, la filial austríaca de la farmacéutica norteamericana Baxter distribuyó a 16 laboratorios de Austria, Alemania, la República Checa y Eslovenia, 72 Kg. de material para preparar miles de vacunas contra el virus de la gripe estacional; las vacunas tenían que ser administradas a la población de estos países durante los meses de febrero-marzo; antes de que ninguna de estas vacunas fuese administrada, un técnico de laboratorio de la empresa BioTest de la República Checa decidió por su cuenta probar las vacunas en hurones, que son los animales que desde 1918 se utilizan para estudiar las vacunas de la gripe; todos los hurones vacunados murieron; se investigó entonces en qué consistía exactamente el material enviado por la casa Baxter y se descubrió que contenía virus vivos de la gripe aviar (virus A/H5N1) combinados con virus vivos de la gripe de cada año (virus A/H3N2); si esta contaminación no se hubiese descubierto a tiempo, la pandemia que sin base real están anunciando las autoridades sanitarias globales (OMS) y nacionales, ahora seria una espantosa realidad; esta combinación de virus vivos puede ser especialmente letal porque combina un virus que tiene un 60% de mortalidad pero es poco contagioso (el virus de la gripe aviar) con otro que tiene una mortalidad muy baja pero con una gran capacidad de contagio (un virus de los de la gripe de cada año) 9
El 29 de abril del 2009, cuando hacía sólo 12 días que se habían detectado los dos primeros casos de la nueva gripe, la Dra. Margaret Chan, directora general de la OMS, declaró que el nivel de alerta por peligro de pandemia se encontraba en fase 5 y ordenó que todos los gobiernos de los estados miembros de la OMS activasen planes de emergencia y de alerta sanitaria máxima; un mes más tarde, el 11 de junio del 2009, la Dra. Chan declaró que en el mundo ya teníamos una pandemia (fase 6) causada por el virus A/H1N1 S-OIV 10; ¿cómo pudo declarar algo así cuando, de acuerdo con los datos científicos expuestos más arriba, la nueva gripe es en realidad más benigna que la gripe de cada año y, además, no es un virus nuevo y ya existe parte de la población que tiene inmunidad?; lo pudo declarar porque en el mes de mayo la OMS había cambiado la definición de pandemia; antes de mayo del 2009 para poder declarar una pandemia era necesario que muriese a causa de un agente infeccioso una proporción significativa de la población; este requerimiento – que es el único que da sentido a la noción clínica de pandemia y a las medidas políticas que se le asocian – fue eliminado de la definición el mes de mayo del 2009 11, después que el 26 de abril los EEUU se hubiesen declarado en “estado de emergencia sanitaria nacional”, cuando en todo el país sólo había habido 20 personas infectadas de la nueva gripe y ninguna de ellas había muerto 12
3. CONSECUENCIAS POLÍTICAS DE LA DECLARACIÓN DE “PANDEMIA’
En el contexto de una pandemia es posible declarar la vacuna obligatoria para determinados grupos de personas o incluso para el conjunto de los ciudadanos 13
¿Qué le puede ocurrir a una persona que decida no vacunarse? Mientras no se haya decretado que la vacuna es obligatoria, no le puede ocurrir nada; ahora bien, si llegase a decretarse la obligatoriedad, el estado tiene la obligación de hacer cumplir la ley imponiendo multa o prisión (en el estado de Massachussetts la multa propuesta para este caso podría llegar a los 1.000 dólares por día que pasa sin que te vacunes 14)
Frente a esto, hay quien puede pensar: si me obligan, pues me vacuno y ya está, total, la vacuna es más o menos como la de cada año, tampoco hay para tanto…
Es necesario que se sepa que hay tres novedades que hacen que la vacuna de la nueva gripe sea diferente a la de cada año: la primera novedad es que la mayoría de los laboratorios están diseñando la vacuna de manera que con una sola inyección no sea suficiente y sean necesarias dos; la OMS recomienda también que no se deje de administrar la vacuna de la gripe estacional; quién siga estas recomendaciones de la OMS se expone a ser inyectado tres veces; esto es una novedad que teóricamente multiplica por tres los posibles efectos secundarios, pero en realidad nadie sabe qué efectos puede causar, pues nunca antes se había hecho algo así. La segunda novedad es que algunos de los laboratorios responsables han decidido añadir a la vacuna coadyuvantes más potentes que los utilizados hasta ahora en la vacuna anual; los coadyuvantes son sustancias que se añaden a la vacuna para estimular el sistema inmunitario; la vacuna de la nueva gripe que está fabricando el laboratorio Glaxo-Smith-Kline, por ejemplo, contiene un coadyuvante llamado AS03 (una combinación de escualeno y polisorbato que multiplica por diez la respuesta inmunitaria; el problema con esto es que nadie puede asegurar que este estímulo artificial del sistema inmunitario no provoque enfermedades auto inmunitarias graves al cabo de un tiempo (como la parálisis ascendente de Guillain-Barré) 15; y la tercera novedad, que distingue la vacuna de la nueva gripe de la vacuna de cada año, es que las compañías farmacéuticas que la fabrican están exigiendo a los estados que firmen acuerdos que les proporcionen impunidad en caso de que las vacunas tengan más efectos secundarios de los previstos (ej: está previsto que la parálisis de Guillain-Barré afecte a unas 10 personas de cada millón que se vacunen); los EEUU ya han firmado un acuerdo que libera tanto a los políticos como a las farmacéuticas de toda responsabilidad por los posibles efectos secundarios de la vacuna 16.
UNA REFLEXIÓ N
Si el envío de material contaminado que fabricó la casa Baxter en enero no hubiese sido casualmente descubierto, se habría producido efectivamente la gravísima pandemia con el potencial de causar la muerte de millones de personas que algunos están anunciando. Es inexplicable la falta de resonancia política i mediática de lo que ocurrió en febrero en el laboratorio checo. Aún es más inexplicable el grado de irresponsabilidad demostrado por la OMS, por los gobiernos y por las agencias de control y prevención de enfermedades en declarar una pandemia y promover un nivel de alerta sanitaria máxima sin base real. Es irresponsable e inexplicable hasta extremos inconcebibles la billonaria inversión de euros obtenidos del erario público destinados a fabricar millones y millones de dosis de vacuna contra una pandemia inexistente, mientras no hay suficiente dinero para ayudar a millones de personas (más de 5 millones sólo en los EEUU) que a causa de la crisis han perdido su trabajo y su casa.
Mientras no se aclaren estos hechos, el riesgo de que puedan distribuirse vacunas contaminadas este invierno y el riesgo de que puedan llegar a adoptarse medidas legales coercitivas para forzar la vacunación, son riesgos reales que en ningún caso hay que infravalorar.
En caso de que la gripe siga tan benigna como hasta ahora, no tiene ningún sentido exponerse al riesgo de recibir una vacuna contaminada o de sufrir una parálisis de Guillain-Barré.
En caso de que la gripe se agrave de forma inesperada, como ya hace meses que anuncian sin tener ninguna base científica un número sorprendente de altos cargos – entre ellos la directora general de la OMS –, y de repente empiecen a morir a causa de la gripe muchas más personas de lo que es habitual, aún tendrá menos sentido dejarse presionar para vacunarse, porque una sorpresa así sólo podrá significar dos cosas: 1. que el virus de la gripe A que ahora circula ha sufrido una mutación; 2.- que está circulando otro (u otros) virus. En ambos casos la vacuna que se está preparando ahora no serviría para nada y, teniendo en cuenta lo que ocurrió en enero con la casa Baxter, pudiera ser que incluso fuera la vía de transmisión de la enfermedad.
UNA PROPUESTA
Mi propuesta es clara:
- Además de mantener la calma, tomar precauciones sensatas para evitar el contagio y no dejarse vacunar, cosa que ya proponen muchas personas con sentido común en nuestro país
- Hago un llamamiento a activar con carácter urgente los mecanismos legales y de participación ciudadana necesarios para asegurar de forma rotunda que no se podrá forzar a nadie en nuestro país a ser vacunado en contra de su voluntad, y que los que decidan libremente vacunarse no serán privados del derecho a exigir responsabilidades ni del derecho a ser compensados económicamente (ellos o sus familiares) en caso que la vacuna les cause una enfermedad grave o la muerte.
1 Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, Julio 16, 2009. p. 279
2 ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
3 Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
4 Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
5 US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
6 Datos oficiales del centro europeo para el control y prev. de enfermedades (www.ecdc.europa.eu)
7 Datos oficiales del centro europeo para el control y prev. de enfermedades (www.ecdc.europa.eu)
8 Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 septiembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A
9 Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, sección de ciencia, 6 marzo 2009.
10 http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
11 Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de mayo ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html
12 Doshi Peter Calibrated response to emerging infections VMJ 2009;339:b3471
13 Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 septiembre ’09.
14 Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agosto ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 septiembre ’09. WBUR Boston.
15 Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm
16 Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 Julio ’09.
16 septiembre 2009
Teresa Forcades i Vila, médica, doctora en salud pública
Este documento es una traducción del original catalán que puede encontrarse en el bloc de Teresa Forcades en www.catalunyareligio.cat
1. DATOS CIENTÍFICOS
Los dos primeros casos conocidos de la nueva gripe (virus A/H1N1 cepa S-OIV) se diagnosticaron en California (EEUU) el día 17 de abril de 2009 1
La nueva gripe no es nueva porque sea del tipo A, ni tampoco porque sea del subtipo H1N1: la epidemia de gripe de 1918 fue del tipo A/H1N1 y desde 1977 los virus A/H1N1 forman parte de la temporada de gripe de cada año 2; lo único que es nuevo es la cepa S-OIV 3 4
Un 33% de las personas mayores de 60 años parecen tener inmunidad para el virus de la nueva gripe 5
Desde su inicio hasta el 15 de septiembre del 2009, han muerto de esta gripe 137 personas en Europa y 3.559 en todo el mundo 6; hay que tener en cuenta que cada año mueren en Europa entre 40.000 y 220.000 personas a causa de la gripe 7
Tal y como han manifestado públicamente reconocidos profesionales de la salud – entre ellos el Dr. Bernard Debré (miembro del comité nacional de ética de Francia) y el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (presidente de la asociación de colegios de médicos del Estado Español) – , los datos obtenidos de la temporada de gripe que ya han pasado los países del hemisferio sur, demuestran que la tasa de mortalidad y de complicaciones de la nueva gripe es inferior a la de la gripe de cada año 8
2. IRREGULARIDADES QUE HAY QUE EXPLICAR
A finales de enero del 2009, la filial austríaca de la farmacéutica norteamericana Baxter distribuyó a 16 laboratorios de Austria, Alemania, la República Checa y Eslovenia, 72 Kg. de material para preparar miles de vacunas contra el virus de la gripe estacional; las vacunas tenían que ser administradas a la población de estos países durante los meses de febrero-marzo; antes de que ninguna de estas vacunas fuese administrada, un técnico de laboratorio de la empresa BioTest de la República Checa decidió por su cuenta probar las vacunas en hurones, que son los animales que desde 1918 se utilizan para estudiar las vacunas de la gripe; todos los hurones vacunados murieron; se investigó entonces en qué consistía exactamente el material enviado por la casa Baxter y se descubrió que contenía virus vivos de la gripe aviar (virus A/H5N1) combinados con virus vivos de la gripe de cada año (virus A/H3N2); si esta contaminación no se hubiese descubierto a tiempo, la pandemia que sin base real están anunciando las autoridades sanitarias globales (OMS) y nacionales, ahora seria una espantosa realidad; esta combinación de virus vivos puede ser especialmente letal porque combina un virus que tiene un 60% de mortalidad pero es poco contagioso (el virus de la gripe aviar) con otro que tiene una mortalidad muy baja pero con una gran capacidad de contagio (un virus de los de la gripe de cada año) 9
El 29 de abril del 2009, cuando hacía sólo 12 días que se habían detectado los dos primeros casos de la nueva gripe, la Dra. Margaret Chan, directora general de la OMS, declaró que el nivel de alerta por peligro de pandemia se encontraba en fase 5 y ordenó que todos los gobiernos de los estados miembros de la OMS activasen planes de emergencia y de alerta sanitaria máxima; un mes más tarde, el 11 de junio del 2009, la Dra. Chan declaró que en el mundo ya teníamos una pandemia (fase 6) causada por el virus A/H1N1 S-OIV 10; ¿cómo pudo declarar algo así cuando, de acuerdo con los datos científicos expuestos más arriba, la nueva gripe es en realidad más benigna que la gripe de cada año y, además, no es un virus nuevo y ya existe parte de la población que tiene inmunidad?; lo pudo declarar porque en el mes de mayo la OMS había cambiado la definición de pandemia; antes de mayo del 2009 para poder declarar una pandemia era necesario que muriese a causa de un agente infeccioso una proporción significativa de la población; este requerimiento – que es el único que da sentido a la noción clínica de pandemia y a las medidas políticas que se le asocian – fue eliminado de la definición el mes de mayo del 2009 11, después que el 26 de abril los EEUU se hubiesen declarado en “estado de emergencia sanitaria nacional”, cuando en todo el país sólo había habido 20 personas infectadas de la nueva gripe y ninguna de ellas había muerto 12
3. CONSECUENCIAS POLÍTICAS DE LA DECLARACIÓN DE “PANDEMIA’
En el contexto de una pandemia es posible declarar la vacuna obligatoria para determinados grupos de personas o incluso para el conjunto de los ciudadanos 13
¿Qué le puede ocurrir a una persona que decida no vacunarse? Mientras no se haya decretado que la vacuna es obligatoria, no le puede ocurrir nada; ahora bien, si llegase a decretarse la obligatoriedad, el estado tiene la obligación de hacer cumplir la ley imponiendo multa o prisión (en el estado de Massachussetts la multa propuesta para este caso podría llegar a los 1.000 dólares por día que pasa sin que te vacunes 14)
Frente a esto, hay quien puede pensar: si me obligan, pues me vacuno y ya está, total, la vacuna es más o menos como la de cada año, tampoco hay para tanto…
Es necesario que se sepa que hay tres novedades que hacen que la vacuna de la nueva gripe sea diferente a la de cada año: la primera novedad es que la mayoría de los laboratorios están diseñando la vacuna de manera que con una sola inyección no sea suficiente y sean necesarias dos; la OMS recomienda también que no se deje de administrar la vacuna de la gripe estacional; quién siga estas recomendaciones de la OMS se expone a ser inyectado tres veces; esto es una novedad que teóricamente multiplica por tres los posibles efectos secundarios, pero en realidad nadie sabe qué efectos puede causar, pues nunca antes se había hecho algo así. La segunda novedad es que algunos de los laboratorios responsables han decidido añadir a la vacuna coadyuvantes más potentes que los utilizados hasta ahora en la vacuna anual; los coadyuvantes son sustancias que se añaden a la vacuna para estimular el sistema inmunitario; la vacuna de la nueva gripe que está fabricando el laboratorio Glaxo-Smith-Kline, por ejemplo, contiene un coadyuvante llamado AS03 (una combinación de escualeno y polisorbato que multiplica por diez la respuesta inmunitaria; el problema con esto es que nadie puede asegurar que este estímulo artificial del sistema inmunitario no provoque enfermedades auto inmunitarias graves al cabo de un tiempo (como la parálisis ascendente de Guillain-Barré) 15; y la tercera novedad, que distingue la vacuna de la nueva gripe de la vacuna de cada año, es que las compañías farmacéuticas que la fabrican están exigiendo a los estados que firmen acuerdos que les proporcionen impunidad en caso de que las vacunas tengan más efectos secundarios de los previstos (ej: está previsto que la parálisis de Guillain-Barré afecte a unas 10 personas de cada millón que se vacunen); los EEUU ya han firmado un acuerdo que libera tanto a los políticos como a las farmacéuticas de toda responsabilidad por los posibles efectos secundarios de la vacuna 16.
UNA REFLEXIÓ N
Si el envío de material contaminado que fabricó la casa Baxter en enero no hubiese sido casualmente descubierto, se habría producido efectivamente la gravísima pandemia con el potencial de causar la muerte de millones de personas que algunos están anunciando. Es inexplicable la falta de resonancia política i mediática de lo que ocurrió en febrero en el laboratorio checo. Aún es más inexplicable el grado de irresponsabilidad demostrado por la OMS, por los gobiernos y por las agencias de control y prevención de enfermedades en declarar una pandemia y promover un nivel de alerta sanitaria máxima sin base real. Es irresponsable e inexplicable hasta extremos inconcebibles la billonaria inversión de euros obtenidos del erario público destinados a fabricar millones y millones de dosis de vacuna contra una pandemia inexistente, mientras no hay suficiente dinero para ayudar a millones de personas (más de 5 millones sólo en los EEUU) que a causa de la crisis han perdido su trabajo y su casa.
Mientras no se aclaren estos hechos, el riesgo de que puedan distribuirse vacunas contaminadas este invierno y el riesgo de que puedan llegar a adoptarse medidas legales coercitivas para forzar la vacunación, son riesgos reales que en ningún caso hay que infravalorar.
En caso de que la gripe siga tan benigna como hasta ahora, no tiene ningún sentido exponerse al riesgo de recibir una vacuna contaminada o de sufrir una parálisis de Guillain-Barré.
En caso de que la gripe se agrave de forma inesperada, como ya hace meses que anuncian sin tener ninguna base científica un número sorprendente de altos cargos – entre ellos la directora general de la OMS –, y de repente empiecen a morir a causa de la gripe muchas más personas de lo que es habitual, aún tendrá menos sentido dejarse presionar para vacunarse, porque una sorpresa así sólo podrá significar dos cosas: 1. que el virus de la gripe A que ahora circula ha sufrido una mutación; 2.- que está circulando otro (u otros) virus. En ambos casos la vacuna que se está preparando ahora no serviría para nada y, teniendo en cuenta lo que ocurrió en enero con la casa Baxter, pudiera ser que incluso fuera la vía de transmisión de la enfermedad.
UNA PROPUESTA
Mi propuesta es clara:
- Además de mantener la calma, tomar precauciones sensatas para evitar el contagio y no dejarse vacunar, cosa que ya proponen muchas personas con sentido común en nuestro país
- Hago un llamamiento a activar con carácter urgente los mecanismos legales y de participación ciudadana necesarios para asegurar de forma rotunda que no se podrá forzar a nadie en nuestro país a ser vacunado en contra de su voluntad, y que los que decidan libremente vacunarse no serán privados del derecho a exigir responsabilidades ni del derecho a ser compensados económicamente (ellos o sus familiares) en caso que la vacuna les cause una enfermedad grave o la muerte.
1 Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, Julio 16, 2009. p. 279
2 ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
3 Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
4 Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
5 US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
6 Datos oficiales del centro europeo para el control y prev. de enfermedades (www.ecdc.europa.eu)
7 Datos oficiales del centro europeo para el control y prev. de enfermedades (www.ecdc.europa.eu)
8 Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 septiembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A
9 Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, sección de ciencia, 6 marzo 2009.
10 http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
11 Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de mayo ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html
12 Doshi Peter Calibrated response to emerging infections VMJ 2009;339:b3471
13 Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 septiembre ’09.
14 Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agosto ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 septiembre ’09. WBUR Boston.
15 Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm
16 Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 Julio ’09.
domingo, 4 de octubre de 2009
clientelisme polític
"Lo peculiar del totalitarismo moderno es que buscó legitimarse mediante la concesión de derechos sociales que sólo se otorgaban al precio de la renuncia a ejercer los derechos civiles y políticos. Y esto habituó a las poblaciones sobornadas al régimen alimenticio del come y calla, induciendo su posterior preferencia por una democracia protectora: pero protectora no de los derechos civiles, como la democracia liberal, sino de los derechos sociales otorgados por la pseudo democracia desarrollista (Macpherson, 1982).
Así es como la ciudadanía de las democracias recientes como la española se mantiene adiestrada en la práctica del cinismo político, lo que le permite beneficiarse de la protección pública sin comprometerse a participar, tolerando los abusos de poder y delegando su propia responsabilidad personal".
Enrique Gil Calvo. Crítica de la Transición (1975-2000)
Así es como la ciudadanía de las democracias recientes como la española se mantiene adiestrada en la práctica del cinismo político, lo que le permite beneficiarse de la protección pública sin comprometerse a participar, tolerando los abusos de poder y delegando su propia responsabilidad personal".
Enrique Gil Calvo. Crítica de la Transición (1975-2000)
domingo, 13 de septiembre de 2009
martes, 8 de septiembre de 2009
definició
No penso omplir el meu currículum d’aquest blog perquè no crec que sigui important. El que potser si que ho sigui és que hem defineixi, i aquests són els trets que em defineixen: http://www.youtube.com/watch?v=jEAv5Dfr3Uw&feature=related + al·lèrgia als totalitarismes siguin en contra del que o del qui siguin + afecció a totes les cultures +afecció a la cultura del treball+ afecció al qualsevol política igualitària+ qualsevol política en contra de la violència...
als que sou pares...
Hoy, nadie se llama Juanito, tenemos Jhonis, Ivans … Pero hemos dejado de tener “Juanitos”.
Los “Juanitos” -y léase la versión en femenino- eran aquellos hijos de padres, cuya infancia habían vivido la guerra. Los y las Juanito eran hijos de aquellos (luchadores en la mayoría de los casos) que hoy han alcanzado los 70 o los 80 años y que a pesar de todo lograron sobrevivir la dictadura fascista y intentar ser felices, e incluso un día, por algún motivo, llegaron a sonreír.
Los y las “juanitos” son los hijos de aquellos para los que la “luz era un ladrón silencioso” el agua “corría demasiado deprisa”…Vaya, que los “Juanitos” ¡son hijos de ecologistas de primera!
Los y las “juanitos” a diferencia de alguna pequeña parte de las nuevas generaciones fueron educados por y para y con la honestidad, por y para el respeto para con el trabajo y el esfuerzo, por y para la ilusión y la angelical espera de los mejores tiempos…
Soy una hija “Juanito” … me cuesta explicar a mis padres que después de mi, fruto de sus ilusiones y fatigas sólo queda mayoritariamente una generación de “ni-nis” ( ni estudia ni trabaja) y pocos/as dignos sucesores de los padres “juanitos”: brindo por estos pocos sucesores a la espera que lleguen a ser muchos!
Los “Juanitos” -y léase la versión en femenino- eran aquellos hijos de padres, cuya infancia habían vivido la guerra. Los y las Juanito eran hijos de aquellos (luchadores en la mayoría de los casos) que hoy han alcanzado los 70 o los 80 años y que a pesar de todo lograron sobrevivir la dictadura fascista y intentar ser felices, e incluso un día, por algún motivo, llegaron a sonreír.
Los y las “juanitos” son los hijos de aquellos para los que la “luz era un ladrón silencioso” el agua “corría demasiado deprisa”…Vaya, que los “Juanitos” ¡son hijos de ecologistas de primera!
Los y las “juanitos” a diferencia de alguna pequeña parte de las nuevas generaciones fueron educados por y para y con la honestidad, por y para el respeto para con el trabajo y el esfuerzo, por y para la ilusión y la angelical espera de los mejores tiempos…
Soy una hija “Juanito” … me cuesta explicar a mis padres que después de mi, fruto de sus ilusiones y fatigas sólo queda mayoritariamente una generación de “ni-nis” ( ni estudia ni trabaja) y pocos/as dignos sucesores de los padres “juanitos”: brindo por estos pocos sucesores a la espera que lleguen a ser muchos!
viernes, 4 de septiembre de 2009
Fundació Congost Autisme: avui el Jordi no hi és...
Avui m’he assabentat que en Jordi ja no hi és. M’ho ha dit la meva amiga Marta, amb la qual comparteixo, entre d’altres persones, el Patronat de la Fundació Congost Autisme. El Jordi era una persona autista i els seus pares juntament amb els de la meva amiga Marta van intentar per tots els mitjans donar suport no només als seus fills sinó també a totes aquelles persones afectades d’autisme i les seves famílies. Afortunadament, després de molts esforços se’n varen sortir i avui la fundació és un referent per aquestes persones i familiars afectats per la malaltia.
L’exemple d’aquestes persones, d’aquestes dues famílies és exemplar: vosaltres heu sabut fer del voluntariat una part important de la vostra vida! Vosaltres heu fet de la vostra vida una lluita pel triomf de la generositat en un món eminentment egoista i tancat. Una lluita per tal que les persones que pateixen autisme i les seves famílies gaudeixin d’una millor qualitat de vida i va aconseguir cop a cop, pedra a pedra crear l’edifici del futur.
Vosaltres heu estat un referent per tot nosaltres, com avui ho és el centre autisme de la Garriga i la Fundació Congost.
L’exemple d’aquestes persones, d’aquestes dues famílies és exemplar: vosaltres heu sabut fer del voluntariat una part important de la vostra vida! Vosaltres heu fet de la vostra vida una lluita pel triomf de la generositat en un món eminentment egoista i tancat. Una lluita per tal que les persones que pateixen autisme i les seves famílies gaudeixin d’una millor qualitat de vida i va aconseguir cop a cop, pedra a pedra crear l’edifici del futur.
Vosaltres heu estat un referent per tot nosaltres, com avui ho és el centre autisme de la Garriga i la Fundació Congost.
domingo, 23 de agosto de 2009
Què en penseu?
Què en penseu?: Fer pagar ecotaxes per les emissions a tothom no fa sinó pressionar sobre els que tenen menys. En realitat acaben sent impostos quereverteixen en subvencions a les empreses: en definitiva, als que tenen més.
miércoles, 19 de agosto de 2009
Regal enverinat
Em diu l’horòscop del diari que em relaxi i em busqui un bon amic amb qui passar l’estona. Possiblement sigui un bon consell. Un consell que potser hauria de donar als amics i amigues, companys i companyes que han rebut un regal enverinat.
Parlo de regal enverinat a obtenir el govern d’un ajuntament, després de molts anys de batallar-ho, quan aquest té tants deutes contrets que la seva viabilitat és pràcticament inexistent. Quan en èpoques de “vaques grosses” es varen fer tantes despeses inútils faraòniques que, ara, en plena crisi econòmica mundial no es poden remuntar i cal retallar de tot arreu. Despeses que obeïen més a la “compra encoberta” de vots que a una transparent gestió municipal. Despeses que dit clarament: no calien...
Parlo què els projectes d’un, què els somnis de millora d’una ciutat, se’n puguin anar a n’oris davant la cruenta realitat dels números.
Sincerament, ni sóc polític ni em festegen per fer de política, però l’únic ajuntament que de bon grat hauria acceptat l’alcaldia ( i perdoneu la prepotència) és el de Constantí... deu mil anys, com aquell que diu, d’hegemonia de govern, que podien haver fet les mateixes bretolades que a d’altres indrets on ha imperat la hegemonia, i a diferència d’aquest: deute zero!!!. Chapeau per l’ex alcalde que ho va fer possible!
...Encara que no tingui un regal enverinat (ja us he dit que no tinc festejadors) potser que li faci cas a l’horòscop d’avui del “Més Tarragona” ;)
PS. Consti que això del “regal enverinat” m’ho ha comentat una amiga aquest matí i la nostra conversa ha generat aquesta reflexió en veu alta.
Parlo de regal enverinat a obtenir el govern d’un ajuntament, després de molts anys de batallar-ho, quan aquest té tants deutes contrets que la seva viabilitat és pràcticament inexistent. Quan en èpoques de “vaques grosses” es varen fer tantes despeses inútils faraòniques que, ara, en plena crisi econòmica mundial no es poden remuntar i cal retallar de tot arreu. Despeses que obeïen més a la “compra encoberta” de vots que a una transparent gestió municipal. Despeses que dit clarament: no calien...
Parlo què els projectes d’un, què els somnis de millora d’una ciutat, se’n puguin anar a n’oris davant la cruenta realitat dels números.
Sincerament, ni sóc polític ni em festegen per fer de política, però l’únic ajuntament que de bon grat hauria acceptat l’alcaldia ( i perdoneu la prepotència) és el de Constantí... deu mil anys, com aquell que diu, d’hegemonia de govern, que podien haver fet les mateixes bretolades que a d’altres indrets on ha imperat la hegemonia, i a diferència d’aquest: deute zero!!!. Chapeau per l’ex alcalde que ho va fer possible!
...Encara que no tingui un regal enverinat (ja us he dit que no tinc festejadors) potser que li faci cas a l’horòscop d’avui del “Més Tarragona” ;)
PS. Consti que això del “regal enverinat” m’ho ha comentat una amiga aquest matí i la nostra conversa ha generat aquesta reflexió en veu alta.
Lleugeresa de l’ésser
No sé sí és la lleugeresa de l’esser allò que és insuportable. Possiblement per a mi sí, si entenem lleugeresa com a frivolitat de criteri, o dit més clarament: com a manca de substància.
Si a aquesta lleugeresa li afegim la calor que fa, entendreu, que algun moment del nostre dia a dia pot esdevenir insuportable. Avui , sense anar més lluny, jo he patit un d’aquests moments.
He hagut d’escoltar, a través de la porta oberta del meu despatx, la dissertació d’un d’aquests ciutadans emprenyats permanentment amb el món que tenen la solució “contra els polítics”.
El senyor en qüestió (un contribuent d’una urbanització de luxe) pretenia no satisfer unes quotes que li corresponen pagar per les millores que se li han fet en el seu carrer i que en el seu dia va estar d’acord en què es fessin. Aquestes millores entre d’altres coses han suposat que la seva segona residència incrementés considerablement el seu valor.
Aquest senyor ha donat la seva lliçó magistral a la pobra funcionària que l’havia d’atendre. Aquest senyor s’ha permès el luxe d’atabalar i molestar a una persona que estava treballant i d’injuriar a totes aquelles persones que es dediquen a la vida política. A totes, sense excepció, ja que la seva primera afirmació ha estat: “todos los políticos son iguales, un atajo de ladrones...todos los funcionarios os teneis la lección aprendida”. Aquest senyor ha ofès a tots aquells amics meus que tenint una feina garantida dediquen els seus moments lliures i els seus caps de setmana al col·lectiu ciutadà, sense rebre, en molts casos res a canvi, i en altres dedicant més hores de les que pecuniàriament perceben. Aquest senyor ha ofès a tots aquells que més enllà del què pertoca, o si més no dins els límits del que toca, ens dediquem a la funció pública.
Tanmateix, pobre senyor... Crec que aquest pobre contribuent, de vacances en un municipi de costa, pretenia només un ajut psicològic, que algú escoltes el dictador que porta dintre i no li pogués replicar (ja sé sap que ara fins i tot la “dona legítima” replica, no com abans!).
Malauradament, aquests petits homenets, encara que diguin que tots els polítics són iguals van a votar... i tots sabem qui voten.
Malauradament, encara queden molts petits dictadors en el nostre país.
Si a aquesta lleugeresa li afegim la calor que fa, entendreu, que algun moment del nostre dia a dia pot esdevenir insuportable. Avui , sense anar més lluny, jo he patit un d’aquests moments.
He hagut d’escoltar, a través de la porta oberta del meu despatx, la dissertació d’un d’aquests ciutadans emprenyats permanentment amb el món que tenen la solució “contra els polítics”.
El senyor en qüestió (un contribuent d’una urbanització de luxe) pretenia no satisfer unes quotes que li corresponen pagar per les millores que se li han fet en el seu carrer i que en el seu dia va estar d’acord en què es fessin. Aquestes millores entre d’altres coses han suposat que la seva segona residència incrementés considerablement el seu valor.
Aquest senyor ha donat la seva lliçó magistral a la pobra funcionària que l’havia d’atendre. Aquest senyor s’ha permès el luxe d’atabalar i molestar a una persona que estava treballant i d’injuriar a totes aquelles persones que es dediquen a la vida política. A totes, sense excepció, ja que la seva primera afirmació ha estat: “todos los políticos son iguales, un atajo de ladrones...todos los funcionarios os teneis la lección aprendida”. Aquest senyor ha ofès a tots aquells amics meus que tenint una feina garantida dediquen els seus moments lliures i els seus caps de setmana al col·lectiu ciutadà, sense rebre, en molts casos res a canvi, i en altres dedicant més hores de les que pecuniàriament perceben. Aquest senyor ha ofès a tots aquells que més enllà del què pertoca, o si més no dins els límits del que toca, ens dediquem a la funció pública.
Tanmateix, pobre senyor... Crec que aquest pobre contribuent, de vacances en un municipi de costa, pretenia només un ajut psicològic, que algú escoltes el dictador que porta dintre i no li pogués replicar (ja sé sap que ara fins i tot la “dona legítima” replica, no com abans!).
Malauradament, aquests petits homenets, encara que diguin que tots els polítics són iguals van a votar... i tots sabem qui voten.
Malauradament, encara queden molts petits dictadors en el nostre país.
sábado, 15 de agosto de 2009
de les absències
Potser perquè pertany a aquella generació dels anys 60 educats en la prosperitat del “gordini” o el “600” i a qui ningú ens va preparar per assumir les absències. Ni a casa ni fins i tot els “progres” i brillants professors i professores que varem tenir a d’institut i menys encara a la Universitat. No ens han ensenyat a acceptar quelcom tant seré com les absències... ni n’hem volgut aprendre amb el transcórrer de la vida
Només quan algú ha sentit el crit esquinçador de la pèrdua d’ algú molt estimat dins les seves entranyes és capaç d’entendre l’absència d’un ésser estimat. Només quan algú ha arribat a copsat el poc sentit de l’existència és capaç de compartir el nostre dolor.
I ben segur que, cap de nosaltres, quan estem immersos en aquest dolor acceptarem mai que ningú el sàpiga compartir, que algú ens pugui entendre, que tant de dolor no es pot comprendre, que el nostre és òbviament un dolor molt més profund ateses les circumstàncies que l’envolten...
Quan era xica jugava a posar-me gots enganxats a les orelles: amb un sentia el mar, amb dos el buit de la vida, percebia ja el no res... aquesta es la meva sensació ara, després de tants anys, davant el dany irremeiable en la nostra persona quan un ésser estimat deixa de ser al nostre costat.
El dolor és sord, séc, sòrdid i solitari. El dolor ens genera diferències amb els demés. El dolor no té amics. El dolor ens fa feréstecs i enrabiats. I el problema és que després del dolor només ens ve la laxitud de la pena... Mai som els mateixos
Avui al matí quan m’he llevat, amb un cafetó a la mà, contemplant des del meu terrat hem el blau del meu preciós mar de Tarragona preguntava sobre els problemes quotidians: la feina, l’atur, els atemptats d’Iran... en fi ...l’estat del món. La lectura d’una esquela tot repassant un diari d’ahir m’ha trastocat. He sentit la pena i he intuït la ràbia i aquesta onada de dolor desbocat que travessa l’estomac que poden sentir les persones afectades. M’ha sabut greu no poder fer-hi res.
...Ha de ser la pena, el dolor, la misèria dels demés la que ens faci dir-nos que som uns privilegiats perquè simplement que som vius: quina pena! Espero que l’ensenyament sobre la ciutadania porti incorporats també crèdits de com sobreviure a la vida...
Només quan algú ha sentit el crit esquinçador de la pèrdua d’ algú molt estimat dins les seves entranyes és capaç d’entendre l’absència d’un ésser estimat. Només quan algú ha arribat a copsat el poc sentit de l’existència és capaç de compartir el nostre dolor.
I ben segur que, cap de nosaltres, quan estem immersos en aquest dolor acceptarem mai que ningú el sàpiga compartir, que algú ens pugui entendre, que tant de dolor no es pot comprendre, que el nostre és òbviament un dolor molt més profund ateses les circumstàncies que l’envolten...
Quan era xica jugava a posar-me gots enganxats a les orelles: amb un sentia el mar, amb dos el buit de la vida, percebia ja el no res... aquesta es la meva sensació ara, després de tants anys, davant el dany irremeiable en la nostra persona quan un ésser estimat deixa de ser al nostre costat.
El dolor és sord, séc, sòrdid i solitari. El dolor ens genera diferències amb els demés. El dolor no té amics. El dolor ens fa feréstecs i enrabiats. I el problema és que després del dolor només ens ve la laxitud de la pena... Mai som els mateixos
Avui al matí quan m’he llevat, amb un cafetó a la mà, contemplant des del meu terrat hem el blau del meu preciós mar de Tarragona preguntava sobre els problemes quotidians: la feina, l’atur, els atemptats d’Iran... en fi ...l’estat del món. La lectura d’una esquela tot repassant un diari d’ahir m’ha trastocat. He sentit la pena i he intuït la ràbia i aquesta onada de dolor desbocat que travessa l’estomac que poden sentir les persones afectades. M’ha sabut greu no poder fer-hi res.
...Ha de ser la pena, el dolor, la misèria dels demés la que ens faci dir-nos que som uns privilegiats perquè simplement que som vius: quina pena! Espero que l’ensenyament sobre la ciutadania porti incorporats també crèdits de com sobreviure a la vida...
jueves, 6 de agosto de 2009
miércoles, 5 de agosto de 2009
estreno blog!
Avui, com una nena amb sabates noves, vaig d’estrena: estreno Blog. L’he anomenat “reflexions en veu alta” i ja de bon començament em pregunto si a algun cibernauta li poden interessar les meves reflexions. Tanmateix, em dic: per què no?. Em ve de gust fer públic el que escric i ho faig.
Arranco convivint amb aquesta xafogor tan tarragonina que ens perdura fins el tard. Arranco des de la innocència dels meus comentaris i amb la il·lusió d’allò nou. Arranco amb les ganes amb què tots i totes ens posem davant d’allò que encara no havíem fet. Arranco, però no sé com començar perquè són moltes les reflexions que em bullen al cervell. Potser hi té a veure les temperatures a què em estat sotmesos i més quan he pogut gaudir i analitzar des de la crítica constructiva la meva ciutat durant aquestes breus vacances.
Una de les primeres reflexions en veu alta és la de felicitar-me per aquests dos anys de govern de progrés a Tarragona. Hi ha moltes coses a fer, a millorar, sí: l’herència rebuda no ens ho posa fàcil. Però entre tots i totes les tarragonines farem que les millores s’accelerin de manera continuada, sense parar, ni parar-nos, ni aturar-nos en el cofoisme. Per això hem de ser crítics, tant i cada cop més, perquè “la crítica irracional no mati la intel·ligència crítica”.
És per això, que em sap greu llegir les declaracions del Sr. Aregio; sempre l’havia tingut per una persona intel·ligent, la prioritat de la qual havia estat la ciutat de Tarragona. És clar que no el conec i malauradament amb les seves declaracions ja no n’estic tant segura d’aquestes seves prioritats.
Desafortunadament, em recorda a algunes altres persones que es dediquen a la política i no saben assumir les seves responsabilitats, i com a conseqüència es dediquen a donar la culpa als altres: els qui estaven abans, els tècnics, els funcionaris... però que mai assumeixen com a seus els propis errors i mancances.
El Sr. Aregio no admet les seves responsabilitats en la xifra milionària que haurem de pagar els tarragonins i tarragonines com a conseqüència de la gestió del seu equip de govern al nostre ajuntament en el pàrking de Jaume I. De l’equip de govern del qual formava part i del qual no va votar en contra i desvia l’atenció cap aquests punts que personalment definiria com a critica irracional: que si el Sr. Ballesteros no ha fet bé de criticar la desmesurada alerta de certes fuites a les químiques, etc.
Ara em pregunto què dirà sobre tres enderrocs que per fi s'han resolt: el de l'Hostal del Sol, els edificis de la plaça Primer de Maig de Torreforta i del bloc Riba i Garcia entre Icomar i Riu Clar. Per cert, no creieu tots que ja tocava?
És clar, que potser la meva anàlisi no tingui en compte que de vegades persones intel·ligents exerceixen la critica irracional quan en les seves pròpies files algun relleu ja s’ha posat en marxa, obviant-los a ells i en alguna ocasió donant feina al ram del tèxtil...
Arranco convivint amb aquesta xafogor tan tarragonina que ens perdura fins el tard. Arranco des de la innocència dels meus comentaris i amb la il·lusió d’allò nou. Arranco amb les ganes amb què tots i totes ens posem davant d’allò que encara no havíem fet. Arranco, però no sé com començar perquè són moltes les reflexions que em bullen al cervell. Potser hi té a veure les temperatures a què em estat sotmesos i més quan he pogut gaudir i analitzar des de la crítica constructiva la meva ciutat durant aquestes breus vacances.
Una de les primeres reflexions en veu alta és la de felicitar-me per aquests dos anys de govern de progrés a Tarragona. Hi ha moltes coses a fer, a millorar, sí: l’herència rebuda no ens ho posa fàcil. Però entre tots i totes les tarragonines farem que les millores s’accelerin de manera continuada, sense parar, ni parar-nos, ni aturar-nos en el cofoisme. Per això hem de ser crítics, tant i cada cop més, perquè “la crítica irracional no mati la intel·ligència crítica”.
És per això, que em sap greu llegir les declaracions del Sr. Aregio; sempre l’havia tingut per una persona intel·ligent, la prioritat de la qual havia estat la ciutat de Tarragona. És clar que no el conec i malauradament amb les seves declaracions ja no n’estic tant segura d’aquestes seves prioritats.
Desafortunadament, em recorda a algunes altres persones que es dediquen a la política i no saben assumir les seves responsabilitats, i com a conseqüència es dediquen a donar la culpa als altres: els qui estaven abans, els tècnics, els funcionaris... però que mai assumeixen com a seus els propis errors i mancances.
El Sr. Aregio no admet les seves responsabilitats en la xifra milionària que haurem de pagar els tarragonins i tarragonines com a conseqüència de la gestió del seu equip de govern al nostre ajuntament en el pàrking de Jaume I. De l’equip de govern del qual formava part i del qual no va votar en contra i desvia l’atenció cap aquests punts que personalment definiria com a critica irracional: que si el Sr. Ballesteros no ha fet bé de criticar la desmesurada alerta de certes fuites a les químiques, etc.
Ara em pregunto què dirà sobre tres enderrocs que per fi s'han resolt: el de l'Hostal del Sol, els edificis de la plaça Primer de Maig de Torreforta i del bloc Riba i Garcia entre Icomar i Riu Clar. Per cert, no creieu tots que ja tocava?
És clar, que potser la meva anàlisi no tingui en compte que de vegades persones intel·ligents exerceixen la critica irracional quan en les seves pròpies files algun relleu ja s’ha posat en marxa, obviant-los a ells i en alguna ocasió donant feina al ram del tèxtil...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
