miércoles, 19 de agosto de 2009

Lleugeresa de l’ésser

No sé sí és la lleugeresa de l’esser allò que és insuportable. Possiblement per a mi sí, si entenem lleugeresa com a frivolitat de criteri, o dit més clarament: com a manca de substància.

Si a aquesta lleugeresa li afegim la calor que fa, entendreu, que algun moment del nostre dia a dia pot esdevenir insuportable. Avui , sense anar més lluny, jo he patit un d’aquests moments.

He hagut d’escoltar, a través de la porta oberta del meu despatx, la dissertació d’un d’aquests ciutadans emprenyats permanentment amb el món que tenen la solució “contra els polítics”.

El senyor en qüestió (un contribuent d’una urbanització de luxe) pretenia no satisfer unes quotes que li corresponen pagar per les millores que se li han fet en el seu carrer i que en el seu dia va estar d’acord en què es fessin. Aquestes millores entre d’altres coses han suposat que la seva segona residència incrementés considerablement el seu valor.

Aquest senyor ha donat la seva lliçó magistral a la pobra funcionària que l’havia d’atendre. Aquest senyor s’ha permès el luxe d’atabalar i molestar a una persona que estava treballant i d’injuriar a totes aquelles persones que es dediquen a la vida política. A totes, sense excepció, ja que la seva primera afirmació ha estat: “todos los políticos son iguales, un atajo de ladrones...todos los funcionarios os teneis la lección aprendida”. Aquest senyor ha ofès a tots aquells amics meus que tenint una feina garantida dediquen els seus moments lliures i els seus caps de setmana al col·lectiu ciutadà, sense rebre, en molts casos res a canvi, i en altres dedicant més hores de les que pecuniàriament perceben. Aquest senyor ha ofès a tots aquells que més enllà del què pertoca, o si més no dins els límits del que toca, ens dediquem a la funció pública.

Tanmateix, pobre senyor... Crec que aquest pobre contribuent, de vacances en un municipi de costa, pretenia només un ajut psicològic, que algú escoltes el dictador que porta dintre i no li pogués replicar (ja sé sap que ara fins i tot la “dona legítima” replica, no com abans!).

Malauradament, aquests petits homenets, encara que diguin que tots els polítics són iguals van a votar... i tots sabem qui voten.

Malauradament, encara queden molts petits dictadors en el nostre país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario