La conjura dels imbècils: No!

Després de dos incidents seguits amb personal de l’empresa privada (i d’entitats de renom) el primer que m’ha vingut al cap és que avui era el dia de la conjura dels imbècils. Quan he recapacitat i m’ho he mirat amb ulls diferents, no des de la perspectiva de la pública sinó de l’empresa privada, he vist que potser no, potser és que a aquestes dues persones, la seva empresa els dóna més feina de la que poden assumir i per això la fan malament, que per això s’equivoquen, que per això no saben del què estan parlant quan resolen un assumpte. Un element de recapacitació me l’ha donat sense saber-ho la senyora de la neteja d’on treballo a l’explicar-me que el marit encara no ha cobrat la nòmina del mes passat, però que no vol dir res per por que l’acomiadin. M’ha comentat també que el propietari de l’empresa s’ha comprat un cotxe nou de molts mils d’euros, però que no paga els treballadors i treballadores...

Aquí hem arribat... aquí: al punt del capitalisme més sagnant. A la privada, no es pot dir: no puc assumir més tasques! i es fa la feina mal feta i es cometen errors que paga el client. A la pública...bé a la pública millor en parlem un altra dia.

Avui una Universitat catalana on line que cada dia penja la “frase del dia” ha penjat una frase de Balzac que diu: “el secret de la fortuna no és el treball sinó l’explotació del treball dels altres”. Francament m’ha semblat molt poc edificant per una Universitat fer aquesta mena d’apologia (ja he cursat l’oportuna queixa) però vist el viscut durant el dia: tremendament realista!

Visquen els somiadors i somiadores per un món millor!!!!!!!!!!